Sessions Temàtiques

Aquest V Congrés d’Història Ferroviària pretén impulsar la presentació de comunicacions que responguin a les següents sessions temàtiques:

Sessió 1. El Ferrocarril a Mallorca i la seva contribució al desenvolupament regional

La insularitat constitueix un factor que o bé ha propiciat o bé ha impedit el desenvolupament d’una xarxa ferroviària a qualsevol part del món. Diversos factors socioeconòmics i territorials propicien o dificulten en aquest tipus de casos singulars la creació i forma d’aquestes malles ferroviàries confinades entre costes. La història ferroviària de Mallorca es remunta a l’any 1875 quan es va obrir a l’explotació el primer tram entre Palma i Inca. D’aquesta manera, Mallorca es convertiria, després de Sicília, en la segona illa del mar Mediterrani a comptar amb Ferrocarril. L’illa de Mallorca constitueix, per tant, tot un exemple d’implementació d’una xarxa, de caràcter no estatal, que aconseguí una important extensió en número de quilòmetres, assolint una densitat superior a la mitjana peninsular. L’objectiu de la present sessió consistiria en conèixer noves aportacions entorn al Ferrocarril a Mallorca i sobre la seva contribució al desenvolupament regional. A més, mitjançant aquesta sessió es pretén encoratjar la presentació de treballs que abordin casos similars, tant al Mediterrani com a altres parts del món.

Presidents de Sessió: Sr. Carles Manera Erbina (Universitat de les Illes Balears) i Sr. Ramon Molina de Dios (Universitat de les Illes Balears).

Sessió 2. Transport i infraestructures maritimoferroviàries: la complementarietat de dues maneres des d’una perspectiva territorial

La relació entre el desenvolupament del trànsit marítim i el transport terrestre per ferrocarril i viceversa, constitueixen àmbits d’estudi escassament atesos per part de la comunitat investigadora. De la mateixa manera, l’evolució de les infraestructures portuàries i la seva repercussió en les ferroviàries (a totes les escales) i del conjunt d’ambdues sobre la ciutat que les acull són també parcel•les temàtiques que no han comptat de moment amb un nombre suficient d’aportacions. L’objectiu de la present sessió consistiria en encoratjar el seu estudi i que es motivi la presentació de casos relatius a qualsevol part del món.

Presidentes de Sessió: Sra. Joana M. Petrus Bey i Sra. Joana M. Seguí Pons (Universitat de les Illes Balears).

Sessió 3. Organitzacions obreres i repressió en el ferrocarril: una perspectiva internacional

L’estudi de les organitzacions obreres ferroviàries a España ha comptat en els darrers anys amb importants aportacions. Es considera que aquest exemple d’esforç investigador hauria de ser contrastat amb la investigació produïda sobre el desenvolupament del sindicalisme ferroviari en diferents països. De la mateixa manera, es pretén fomentar la presentació de comunicacions sobre la història d’aquestes organitzacions sindicals dins d’aquest sector de l’activitat econòmica i sobre els processos de depuració política que van tenir lloc a Europa durant les dècades de 1930 i 1940 i de la seva repercussió en el ferrocarril i en els recursos humans.

Presidents de Sessió: Sra. Carme Molinero Ruiz (Universitat Autònoma de Barcelona) i Sr. Miguel Muñoz Rubio (Fundació dels Ferrocarrils Espanyols i Universitat Autònoma de Madrid).

Sessió 4. Ferrocarril i sector agropecuari a Espanya

L’estudi sobre la contribució del ferrocarril a la modernització econòmica d’una societat i al desenvolupament d’activitats vinculades als sectors secundari i terciari ha constituït una de les temàtiques que major interès ha despert entre la comunitat investigadora. No obstant això, l’estudi, en perspectiva històrica, dels efectes del ferrocarril sobre el sector agropecuari i sobre la distribució de productes pesquers a Espanya constitueix encara una de les àrees d’investigació que menys atenció ha rebut en l’estudi general sobre les conseqüències econòmiques generades per la implementació i evolució d’aquest tipus de transport. Per aquest motiu, aquesta sessió pretén encoratjar la presentació de treballs d’investigació vinculats a aquesta temàtica.

Presidents de Sessió: Sr. Jesús Sanz Fernández i Sr. Ramón Garrabou Segura (Universitat Autònoma de Barcelona).

Sessió 5. General

En aquesta sessió es recolliran, agrupades per temàtica, les comunicacions i investigacions que es presenten i no estiguin incloses en cap de les sessions temàtiques específiques. Aquesta sessió se subdividiria en diferents meses de treball, coordinades per un relator, que acomodarà els textos presentats als temes, branques de la investigació o criteris que donin uniformitat a cada una de les meses.

Presidents de Sessió: Sr. Javier Vidal Olivares (Universitat d’Alacant) i Sr. Pere Brunet Estarellas (Universitat de les Illes Balears).
 

El Comitè Científic d’aquest V Congrés d’Història Ferroviària ha considerat d’interès encoratjar en aquesta sessió determinades meses de treball que es desenvolupen a continuació. Aquesta recomanació no exclou la presentació de comunicacions que facin referència a altres temàtiques. Les meses de treball són les següents:

 

Les fonts documentals per a l’estudi dels ferrocarrils industrials a Espanya

Els ferrocarrils industrials segueixen essent un dels àmbits on la producció historiogràfica ha estat menys pròdiga. Un dels motius que ha propiciat aquesta situació ha estat la manca de localització i de catalogació de les seves fonts documentals. Es considera, per tant, convenient, encoratjar la presentació de comunicacions que tenguin com a objectiu la divulgació d’aquells fons documentals que puguin permetre la construcció, en un futur, d’històries empresarials lligades a l’activitat d’aquests ferrocarrils de caràcter industrial.

Ferrocarrils i turisme. Una longeva relació en perspectiva històrica

El creixement i l’extensió de les xarxes ferroviàries en tot el món potenciaren el desenvolupament de diverses activitats econòmiques, entre les quals es troba el turisme. Algunes experiències ferroviàries sorgiren amb una vocació d’oci i encaminades a construir centres d’atracció turística, com pot ser el cas d’Espanya, el Ferrocarril de Guadarrama, el Tramvia de Granada a Serra Nevada o el del Ferrocarrils de Núria. Altres ferrocarrils trobarien en el turisme la seva taula de salvació econòmica en un període en què el transport ferroviari perdia d’una manera paulatina quota de mercat, essent, potser, el mallorquí Ferrocarril de Sóller l’exemple més il•lustratiu. En la mesa de treball s’anima, tant a la presentació d’altres casos similars als citats, com a la realització d’estudis encaminats a conèixer la vessant comercial orientada al turisme en aquells ferroviaris de transport universal.

Les inversions foranes en els ferrocarrils de l’àmbit mediterrani

La comunitat investigadora és ben coneixedora del paper desenvolupat pels capitals procedents dels països pioners en la revolució industrial (Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya) en la construcció i explotació de ferrocarrils en diferents parts del món, una activitat inversora que s’aniria esvaint pels efectes econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial, per l’inici dels processos de nacionalització duts a terme durant el primer terç del segle XX i per l’extensió del procés de descolonització al Nord d’Àfrica i a Occident Pròxim a partir de les acaballes de la Segona Guerra Mundial. En aquest context, centraríem l’interès en conèixer aquest procés inversor en tot l’àmbit mediterrani, amb la finalitat de conèixer les darreres aportacions que s’han desenvolupat entorn a aquesta temàtica.